Page 12 - Dossier de Llengua catalana i literatura 2

Reflexionem sobre la llengua
La síl·laba: nucli i marge
Com ja saps, una síl·laba és un so o un conjunt de sons pronunciats en un sol cop de veu. La síl·laba està formada per dos elements:
• El nucli sil·làbic, format per una vocal. En una síl·la- ba sempre hi ha un nucli.
• El marge sil·làbic, format per les consonants que hi ha al voltant del nucli sil·làbic.
En una síl·laba només hi ha un nucli, però de marges n’hi pot haver un (pa), més d’un (blanc) o cap (a). De fet, una sola vocal ja pot constituir una síl·laba.
Recorda que, segons la posició de la síl·laba tònica, els mots es classifiquen en:
El diftong i el triftong
Un diftong és la unió de dues vocals que es pronun- cien en una mateixa síl·laba.
D’aquestes vocals, n’hi ha una que fa de nucli sil·là- bic i, al costat, una que fa de marge, és a dir, de con- sonant. La vocal que fa de marge sempre és una i o una u:
io-gurt  io (marge + nucli) au-ro-ra  au (nucli + marge)
La i i la u poden ocupar diferents posicions dins la síl- laba. Segons la posició que ocupen, es distingeixen dos tipus de diftongs:
DIFTONGS DECREIXENTS
La i i la u són darrere la vocal que fa de nucli (nucli + marge).
DESCRIPCIÓ
EXEMPLES
vocal que fa de nucli (a, e, o, u) + i
rai, llei, noi, fuita
vocal que fa de nucli (a, e, i, o, u) + u
plaure, seure, riu, pou, duu
DIFTONGS CREIXENTS
La i i la u són davant de la vocal que fa de nucli (marge + nucli).
DESCRIPCIÓ
EXEMPLES
a començament de mot
iode, ien
entre dues vocals
diuen
els grups gua, güe, güi, guo i qua, qüe, qüi, quo
egua, següent, pingüí, aiguota; quad, delinqüent
AGUTS
La síl·laba tònica és l’última.
ordinador, meló, paper
PLANS
La síl·laba tònica és
la penúltima.
casa, llibre, préssec
ESDRÚIXOLS
La síl·laba tònica és l’antepenúl- tima.
càmera, electrònica, família
Les vocals en contacte
En general, una paraula té tantes síl·labes com vocals. Hi ha mots, però, que tenen dues vocals seguides o tres. En aquests casos:
• Si les vocals formen part de la mateixa síl·laba, for- men un diftong o un triftong.
• Si les vocals es pronuncien en síl·labes diferents, formen un hiat.
Per altra banda, si dues vocals de paraules diferents entren en contacte (per exemple: una onada), es poden produir tres fenòmens:
• Una sinalefa.
• L'elisió d'una de les dues vocals. • La fusió de vocals iguals.
Per altra banda, un triftong és un grup de tres vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba: dèieu, adeqüeu.
Podem dir que és el resultat de combinar en una matei- xa síl·laba un diftong creixent i un de decreixent.
16