Page 7 - Dossier de Ciències socials 1

La formació del relleu 2
La Terra es mou: terratrèmols
Un terratrèmol o sisme es produeix a causa de la fricció de dues plaques tectòniques, que provoca sacsejades breus, però molt intenses, a l’escorça terrestre. Es pro- dueixen terratrèmols molt sovint, però la majoria no són perceptibles per als éssers humans.
Els de més magnitud, en canvi, poden provocar transfor- macions importants en el relleu o, si afecten zones habi- tades, poden arribar a destrossar ciutats senceres.
La magnitud d’un terratrèmol mesura la quantitat d’ener- gia alliberada a l’hipocentre del sisme. La intensitat, en canvi, és l’estimació dels efectes del sisme en un lloc concret de la superfície terrestre. Es mesuren segons escales diferents:
· L’escala de Richter, de 10 graus, mesura la magnitud d’un terratrèmol, preveient-ne els efectes.
· L’escala de Mercalli, de 12 graus, en mesura la inten- sitat i en quantifica els danys. S’expressa en nom- bres romans.
Quan l’epicentre d’un terratrèmol es localitza al fons del mar, es produeix un sisme submarí, que pot provocar un tsunami o onada gegant. Si arriba a zones costaneres, pot tenir un gran poder destructor.
La Terra en erupció: volcans
Un volcà s’origina a causa de l’acumulació, en algun lloc de l’escorça terrestre, de magma procedent del mantell.
A causa de la pressió, es pot produir una erupció volcà- nica, que és l’expulsió a la superfície d’aquest magma, juntament amb gasos i materials sòlids, des de cendres fins a fragments de roca de mida considerable, cone- gudes com a bombes volcàniques. L’acumulació dels materials expulsats pot crear un nou relleu.
En el cas d’una erupció submarina, si el relleu que es crea emergeix a la superfície, donaria lloc a una nova illa.
ESQUEMA D’UN TERRATRÈMOL
LES PARTS D’UN VOLCÀ
2 3
1
1. Hipocentre. Punt a l’interior de la Terra on s’origina un terratrèmol.
2. Epicentre. Punt a la superfície terrestre, situat verticalment a l’hipocentre, on la intensitat d’un terratrèmol és més elevada.
3. Ones sísmiques. Mitjà de propagació de les sacsejades d’un terratrèmol.
4 5
3
2
1
1. Cambra magmàtica. 2. Con volcànic. Forma de relleu creada per l’acumulació dels materials expulsats pel cràter.
3. Xemeneia. Conducte pel qual el magma, els gasos i altres materials surten a l’exterior.
4. Cràter. Extrem de la xemeneia, boca de sortida dels materials eruptius a l’exterior.
5. Lava. Magma que ha sortit a la superfície i se solidifica en refredar-se en contacte amb l’aire.
27
Segons la seva activitat, els volcans són:
• Actius. Tenen activitat eruptiva periòdicament.
• Dorments o en repòs. Tenen senyals d’una certa activitat interna, però no arriben a entrar en erupció.
• Extingits. No tenen activitat i no es preveu que en tinguin en un futur.