Page 34 - Dossier de Ciències socials 1

L’edat dels metalls
Vida quotidiana en un poblat de l’edat dels metalls
Els grans invents
El primer metall que es va fer servir va ser el coure. Primer, es treballava colpejant-lo en fred i, després, es va descobrir que es podia fondre, de manera que s’hi podia donar forma abocant-lo en un motlle. Aquest procediment és la metal- lúrgia, i permetia barrejar metalls. Així va aparèixer el bron- ze, un aliatge de coure i estany. El descobriment posterior del ferro va permetre fabricar estris més resistents.
L’ús dels metalls va afavorir el desenvolupament de l’or- febreria.
En aquest període, es van produir importants invents relacionats amb el treball especialitzat i amb la neces- sitat de dominar el medi, com la roda, la vela o l’arada.
El comerç i les primeres ciutats
L’augment de la producció agrícola i ramadera i la gene- ralització de l’artesania van possibilitar el repartiment de tasques i l’especialització en el treball. El desenvo- lupament del comerç va ser conseqüència de la difusió de la metal·lúrgia i la ceràmica. L’intercanvi de merca- deries per altres mercaderies era la forma més usual de comerç. El transport es feia per terra, amb ases o cavalls, o a través dels rius i de les rutes marítimes costaneres.
En iniciar-se el tercer mil·lenni abans de Crist ja existien veritables societats urbanes, ciutats de dimensions con- siderables integrades per artesans, comerciants, funcio- naris i sacerdots. Eren poblacions agrícoles que podien tenir més de 5.000 habitants i on la diferenciació social augmentava segons l’activitat de cadascú.
El culte als morts i els megàlits
El culte als morts implicava la creença en un món sobre- natural. El lligam amb els avantpassats va fer créixer el sentiment de tradició i la idea de continuïtat entre gene- racions. Pobles del final de neolític i de l’edat dels metalls van construir monuments amb grans pedres, anomenats megàlits. Destaquen:
• Els menhirs. Són grans pedres clavades verticalment a terra.
• Els alineaments. Són menhirs disposats l’un al costat de l’altre, formant fileres.
• Els cromlecs. Són menhirs disposats en cercle. Es considera que són temples dedicats als astres o al Sol.
• Els dòlmens. Són formats per grans pedres clavades ver- ticalment a terra i una altra pedra col·locada horitzontal- ment al damunt. Es creu que tenien una funció funerària.
158