Page 10 - Itineraris Llengua catalana 5

CONTEXTUALITZEM I LLEGIM UN DIÀLEG
1
En llegir aquesta conversa entre la Carme i la Lara, com sabeu qui parla cada vegada?
Els límits de la vida
David Bueno, Salvador Macip, Eduard Martorell
La Lara tus i això fa que la Carme s’aixequi i se li acosti. Li posa la mà al front sense deixar de parlar-li.
—Fes un esforç. Pensa una mica. Què és la primera cosa maca que et ve al cap?
—L’infermer del torn de matí. Està per menjar-se’l.
El comentari li ha sortit de forma espontània, sense pensar-hi, i això l’ha sorprès, perquè no creia que li quedessin ganes de bromejar. És el primer cop que ho fa en dies.
—Veus com també pots ser positiva, si vols? —La Carme riu—. No, em referia a la Terra. Una imatge bonica, va.
La Lara decideix seguir-li el joc. Rumia uns segons.
—El mar.
—El mar. Fantàstic, oi? L’aigua és una meravella. Un esclat de vida.
—De vida? —s’estranya la Lara—. El mar és aigua. No em deus voler fer creure ara que l’aigua està viva, oi?
—No exactament, no, és clar. Però gairebé podries considerar que l’aigua és vida en forma líquida. Mira, per exemple, en un litre d’aigua de mar, la quan- titat de bacteris que hi trobem és molt abundant: una mitjana de cent milions per cada litre.
La Lara fa cara de fàstic.
—Ecs! M’acabes de tirar per terra la idea romàntica que tenia del mar! Si estàs intentant fer-me veure com és de maco aquest planeta i com és de boni- ca la vida, no ho estàs enfocant gaire bé!
—Al contrari. Pensa-hi: el mar és alguna cosa més que un paisatge. És, de fet, una cosa animada. És ple de vida, per tots els racons!
28