Page 10 - Itineraris Llengua Catalana 4

COMENTEM I LLEGIM UN CONTE
1
Imagineu que el vostre mestre o la vostra mestra fa anys i li voleu fer un regal:
Una perola és un objecte o un aliment?
Quina altra manera de dir vailet coneixes?
Qui és la mestressa?
LA SOPA DE PEDRES
Conte popularitzat per XESCO BOIX
Diu que una vegada hi havia un soldat que fugint de la guerra va arribar a un poble petit. Mort de fam, trucà a la porta d’una casa i demanà un tros de pa. La mestressa el va fer fora a empentes tot dient-li: “Que no ho saps, que no hi ha menjar?” Ho va provar en una altra porta, en tres, en quatre i en cinc. I en totes va rebre la mateixa resposta.
El soldat, cansat i afamat, es va asseure a la plaça del poble i es va posar a plorar fins que uns nens se li van acostar.
—Soldat, per què plores?
—Volia fer una sopa de pedres, que em surt molt bona, però no puc...
—Que et podem ajudar? —preguntà en Martí.
—I tant! Necessito que porteu una perola grossa, aigua, un grapat de pedres i llenya per fer foc.
En un tres i no res, els vailets van anar a buscar les coses que havia demanat el soldat. Van encendre el foc, hi van posar la perola al damunt i...
—Mmm! Que bona, però jo diria que hi falta un punt de sal.
Què és millor: fer-ne un entre tots i totes o que cadascú s’espavili pel seu compte?
Què té de bo, treballar junts?
SEGUR QUE LA MONTSE PREFEREIX QUE HO FEM JUNTS, COM EN AQUELL CONTE QUE ENS VA EXPLICAR!
118