Page 6 - Catàleg Filosofia

El COS DEL TEXT es pot llegir
de manera autònoma.
2.4 El principi rector de totes les coses
Ja que la realitat és mòbil i tot sovint costa d’establir els límits de
les coses, la pregunta ontològica, que és la pregunta per l’ésser de
les coses, busca en primer terme identificar allò constant en un món
on les coses semblen no aturar-se mai. A això constant, els primers
filòsofs, que van viure a Grècia entre els segles vii i v aC, ho van
anomenar arkhé.
L’etimologia del mot arkhé apunta a tres significats: és l’origen, el
lloc d’on procedeixen totes les coses; és, també, allò que predomi-
na en les coses en el seu estat actual i regeix sobre el seu desplega-
ment, i és, finalment, allò que la cosa arriba a ser quan assoleix la
seva plenitud.
L’arkhé és, per tant, el principi rector que governa sobre totes les
coses, és a dir, l’ésser de les coses com allò que les fa ser el que són.
Ja els primers filòsofs grecs van dissentir sobre quin és aquest prin-
cipi rector. A tall d’il·lustració, posem tres exemples:
Per a Tales de Milet (625-547), l’arkhé és l’aigua. Probablement
defensa aquesta posició perquè observa que la realitat és viva i no
hi pot haver vida allà on no hi ha aigua: el que dona vida a la Terra
i a tots els vivents, allò que la fa ser el que és, és l’aigua, la qual,
d’aquesta manera, resulta ser el principi rector.
Per a Anaximandre de Milet (611-546 aC), l’arkhé és l’indeterminat,
l’aperion. La proposta, més abstracta que la de Tales, sembla voler dir
això: totes les coses arriben a ser el que són quan adquireixen una
forma determinada (de roure, d’estel, de cavall, del que sigui), és a dir,
quan adquireixen una determinació a partir d’un fons d’indeterminació.
Totes les coses procedeixen de l’indeterminat i tornen a l’indetermi-
nat, el qual, per tant, resulta ser origen i fi de totes les coses.
Finalment, per a Pitàgores de Samos (582-496 aC), l’arkhé són els
nombres. En efecte, les coses no ens apareixen com a caos i inde-
terminació, sinó que es presenten sempre en un cert ordre i, doncs,
subjectes a nombre i mesura. La realitat és una pluralitat ordenada
com un tot i, per tant, allò que la regeix és l’estructura, l’ordre: el
nombre. Els ruscos i els cristalls, amb les seves formes geomètriques
perfectes, en són mostres convincents.
2.3 La mobilitat de les coses que arriben a ser
L’ontologia és la investigació sobre les estructures de l’ésser: allò
que són les coses. Es tracta, doncs, de determinar les estructures de
les coses. Les coses, però, no són estàtiques, sinó que presenten una
estructura dinàmica.
De fet, la nostra paraula cosa no ve de la paraula llatina res (mot
amb què el llatí clàssic esmentava les coses), sinó del llatí causa, que
indica el principi que motiva una acció.
La tria de la paraula no és pas dolenta, sinó que té els seus motius:
allò que una cosa és depèn directament d’allò que ha estat abans,
d’aquell moviment que l’ha portat a ser el que és ara. La cosa que és
ara depèn de la causa que l’ha conduït fins aquí, en una seqüència
contínua que només les paraules ens ajuden a “retallar” i estabilit-
zar.
Aquest joc dinàmic de la cosa fa que no sigui sempre fàcil determi-
nar la identitat de les coses, allò que es manté constant al llarg del
procés.
Posem el cas d’una llavor que arriba a ser roure. ¿Hi ha en el procés
de transformació alguna cosa permanent, constant al llarg del can-
vi, que ens permeti dir que es tracta de la mateixa cosa malgrat les
diferències espectaculars que hi ha entre l’ésser de la llavor i l’ésser
del roure?
Observem ara una fotografia nostra de quan teníem sis anys. Hi ha
res comú entre la persona que apareix en la fotografia i la persona
que som ara? Respondre no és pas fàcil. Ens costa identificar-nos
com el mateix que apareix en la fotografia, per més que ens seria
molt difícil no reconèixer una vaga identitat indefinida.
Fem un pas més, i tirem enrere, primer quan teníem tres mesos i
després a la nostra existència en l’úter matern. La taca de l’ecogra-
fia que es mou al ventre de la meva mare soc jo? Retrocedim en el
moment en què l’esperma va fecundar l’òvul: hi ha identitat entre
“allò” i el que soc ara?
Evidentment, podem posar etiquetes a les diferents etapes (embrió,
fetus, nadó, nen, adolescent, adult), però la realitat està constant-
ment en procés i les coses canvien constantment.
No podem fer una foto fixa de la realitat. I, tanmateix, la tendència
de l’enteniment a copsar la realitat amb l’esquema mental d’una
foto fixa no és pas un caprici, sinó que obeeix sovint a necessitats
pràctiques molt urgents: per què, posem per cas, l’edat penal són els
divuit anys? Com definim amb precisió quan una persona és adulta?
La llei i les normes de convivència ens obliguen a posar fronteres,
però aquestes semblen tenir un cert punt d’arbitrarietat, ateses les
dificultats de l’ontologia per a resoldre el problema de la definició pre-
cisa de l’ésser de les coses.
2 L´ésser de les coses 2 L´ésser de les coses
Aquesta parella es fa una foto junts. Continu-
aran junts quan tinguin vuitanta anys? És ben
clar que els seus cossos seran ja uns altres.
Els haurà canviat el caràcter? Els agradarà
encara anar a la platja? Es reconeixeran en
la imatge que ara mateix immortalitzen? En
quin sentit seran encara els mateixos i en
quin sentit seran ja uns altres?
La realitat és, per tant, dinàmica, però fins
a quin punt? A partir de quin punt soc ma-
jor d’edat i haig de poder anar a la presó? A
partir de quin punt l’embrió passa a ser prò-
piament humà i deixa de ser legítim l’avorta-
ment? A partir de quin punt el sofriment o la
discapacitat fa que la vida ja no sigui digna
de ser viscuda de manera que esdevé legíti-
ma l’eutanàsia?
La resposta a totes aquestes preguntes pot
ser objectiva? I si no ho pot ser, pel que fa a
aquestes qüestions de vida o mort, hem de
deixar que cadascú actuï com li sembli sense
retre comptes a ningú? Si una cultura posa
el límits entre homes i dones en un lloc lesiu
per a les dones, hem de tolerar-ho en nom de
la mobilitat i la diferència? En suma: tot és
mobilitat, o hem de postular que en la reali-
tat hi ha també una certa estabilitat que fa
possible el coneixement i, a partir d’aquest,
els consensos?
10 Creus que la pregunta sobre el “principi rector”
de la realitat és una pregunta científica? Raona
la teva resposta.
11 La ciència fisicomatemàtica actual, amb quin
dels tres autors anomenats en aquesta pàgina
creus que s’identifica més? Per què?
8 És possible definir amb precisió quan està
començant algú a morir-se? I quan està comen-
çant algú a existir?
9 Tenint en compte que l’edat d’accés al vot varia
segons els estats, per què creus que els estats
es veuen obligats a posar un límit? Què passaria
si no el posessin?
84 85
Per a Heràclit d’Efes (540 aC ca-480 aC ca),
el principi rector era el foc: allà on no hi ha es-
calfor, no hi pot haver vida; el foc és, segons
ell, el principi rector i constitutiu de totes les
coses.
Els ruscos i els cristalls són no-
més dos exemples del fet que
la naturalesa és plena d’es-
tructures matemàtiques que
semblen governar sobre la ma-
tèria. Potser per això els pitagò-
rics van pensar que el número,
és a dir, l’ordre estructurat, és
l’autèntic principi rector de to-
tes les coses.
ACTIVITATS
1 Busca nocions equivalents a la noció grega de
“principi rector” (arkhé) en altres filosofies, com
el taoisme, l’hinduisme, el budisme o la religió
egípcia.
2 Què creus que sostenen alguns pensadors quan
diuen que problemes com l’avortament o l’eu-
tanàsia, a més de tenir una clara dimensió ètica i
moral, són problemes metafísics?
3 Busca informació sobre la disciplina de la filoso-
fia que anomenem “bioètica” (història, definició,
metodologia).
4 Fins a quin punt creus que les preguntes i les
teories metafísiques poden ajudar a establir un
pont de comunicació entre les teories ètiques i
les teories científiques?
Situacions: responsabilitat cívica, drets humans, ètica i
política, ciència, coneixement.
Les ACTIVITATS DE FINAL
D’APARTAT permeten
a l’alumnat aprofundir en
les qüestions tractades,
amb l’ajuda d’altres fonts
d’informació si cal.
Els TEXTOS DEL MARGE
de color carabassa estan
relacionats directament amb
les propostes d’aprenentatge
basat en situacions.
Els EXEMPLES estan destacats
amb una línia de punts. Són
situacions quotidianes o casos
pràctics que acosten la teoria
filosòfica a la realitat.
Les PREGUNTES DE PÀGINA són
invitacions a pensar i a obrir noves
qüestions i perspectives que
enriqueixen la lectura.
Totes les IMATGES han estat triades
per suscitar preguntes que s’hi
poden associar. Permeten treballar
d’una manera diferent, perquè
conviden a observar la realitat amb
atenció i creativitat.
INFORMACIÓ
INTRODUCCIÓ
propedèutica que explica
la metodologia de
l’aprenentatge basat
en situacions.
PRESENTACIÓ
Els TEXTOS DEL
MARGE de color verd
aporten informació
complementària i
eixamplen horitzons.
COM SÓN LES UNITATS?