Page 15 - BAT Llengua catalana i literatura

Els noms i els adjectius
1
3 Els adjectius
Com a classe de paraules, els adjectius es poden caracteritzar a tres nivells:
Des del punt de vista morfològic, poden variar en gènere i nombre. Un adjectiu té com a màxim quatre formes; és el cas, per exemple, de brut, bruta, bruts, brutes.
Des del punt de vista sintàctic:
– Són el nucli del sintagma adjectiu (SAdj).
– Apareixen al costat d’un nom (amb el qual concorden en gènere i nom- bre) o darrere d’un verb copulatiu o, en alguns casos, predicatiu.
L’adjectiu cansada, per exemple, concorda amb el nom noia a l’inte- rior de l’oració, tant si fa de complement del nom (la noia cansada) com si fa d’atribut (la noia està cansada) o de complement predicatiu (la noia arriba a casa cansada).
Des del punt de vista semàntic, expressen característiques molt diverses: qualitats físiques, com ara la mida, el color, la forma, el pes, etc. (ample), qualitats morals (alegres), estats (freda), procedència (portugueses), situació (llunyà), etc.
3.1 El gènere en els adjectius
Per la concordança, els adjectius adopten el gènere del nom que comple- menten dins del sintagma nominal o al qual es refereixen com a atribut o complement predicatiu.
El nombre de terminacions segons el gènere permet classificar els adjec- tius en dos grans grups:
– Els adjectius variables respecte al gènere o adjectius de dues termina- cions. Per exemple: amarg/amarga, ple/plena.
– Els adjectius invariables respecte al gènere o adjectius d’una termina- ció. Per exemple: natural, picant.
Els adjectius de dues terminacions
Com en el cas dels noms, el morfema -a de femení (-e- en plural) alterna amb tots els morfemes de masculí:
Un estany fondo
Alternança de marques
Masculí/femení
-Ø/-a
nul/nul·la, vàlid/vàlida, tou/tova
-e/-a
agre/agra, culte/culta
-o/-a
flonjo/flonja, moreno/morena, fondo/fonda
-u/-a
europeu/europea, hebreu/hebrea
Una piscina fonda
Reflexió sobre la llengua 17