Page 2 - BAT Literatura catalana

COM ÉS AQUEST LLIBRE?
Educació literària
"L'educació literària recull els sabers i les experiències necessaris per a la consolidació de l'hàbit lector i la conformació de la pròpia identitat lectora, el desenvo- lupament d'habilitats d'interpretació de textos literaris, l'expressió de valoracions argumentades sobre els tex- tos i el coneixement de l'evolució i la interrelació entre textos a través de la lectura d'algunes obres rellevants de la literatura."
Decret de Batxillerat 2022
Exposició del tema
Inici de la unitat
“Cap escriptor escriu com es parla al carrer, però tampoc no escriu com les institucions diuen que s’ha de fer.”
QUIM MONZÓ
La narrativa,
la poesia i el teatre a partir dels anys setanta
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
El context social i polític El context literari Terenci Moix Montserrat Roig
El col·lectiu Ofèlia Dracs Jaume Fuster
Maria Antònia Oliver Jaume Cabré
Quim Monzó
Jesús Moncada Isabel-Clara Simó Maria Barbal
Ferran Torrent Albert Sánchez Piñol Toni Sala
Najat El Hachmi POSA’T A PROVA
13
12 Maria Barbal
Maria Barbal i Farré (1949) es va donar a conèixer en el món literari amb la novel·la Pedra de tartera (1985), que és la història del desarrelament d’una nena de la seva família originària i un retrat de la duresa de la vida a la muntanya pallaresa, especialment per a les dones.
El tema de la crisi de la societat tradicional al Pallars i de les migracions cap a la plana i les ciutats a la segona meitat del segle xx és constant en el recull de contes La mort de Teresa (1986), en les novel·les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992) i en les proses de Camins de quietud (2001), un pas· seig de l’autora per una cinquantena de pobles pallaresos en ruïnes. Tanmateix, a partir de Càmfora, Barbal incorpora nous paisatges i nous temes a la seva narrativa. Són representatives d’aquesta exploració dels territoris urbans novel·les com Carrer Bolívia (1999) i Emma (2008). Amb la novel·la Tàndem va guanyar el Premi Josep Pla 2021. Recentment ha publicat una nova novel·la, titulada Al llac (2022).
13 Ferran Torrent
Ferran Torrent i Llorca (1951) es va fer popular amb novel·les policíaques com No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1987) i Cavall i rei (1989), en les quals destaca la consoli· dació del registre dels baixos fons en català. La tercera d’aquestes novel·les ha estat adaptada al cinema, com també ho han estat Gràcies per la propi- na (1995), una evocació de la infantesa i la joventut de l’autor, i L’illa de l’holandès (1998). La trilogia novel·lística Societat limitada (2002), Espècies protegides (2003) i Judici final (2006) és una crítica de la societat valenciana actual, incloent·hi la corrupció política i urbanística.
Ha conreat també la prosa més periodística, amb Tocant València (1995), i el teatre, amb dues obres escrites conjuntament amb Carles Alberola, O tu o res (1991) i Nit i dia (1993).
14 Albert Sánchez Piñol
Albert Sánchez i Piñol (1965), antropòleg, es va donar a conèixer amb l’assaig Pallassos i monstres: la història tragicòmica de vuit dictadors africans (2000), tot i que ràpidament es va decantar cap a la narrativa. Ha escrit reculls de relats breus, com Les edats d’or (2001) i Tretze tristos tràngols (2008), i novel·les, com Pandora al Congo (2005) i, sobretot, La pell freda (2002), un relat d’aventures que discorre en un ambient exòtic i ple de criatures fantàstiques i antropomòrfiques que ha tingut un gran èxit de públic i ha esdevingut l’obra catalana de tots els temps traduïda a més llengües. Recentment, s’ha dedicat a la ficció històrica, amb Victus. 1714 (2012) i la seva seqüela Vae victus (2015). Es tracta de dues llargues novel· les sobre la guerra de Successió a Catalunya i la repressió borbònica.
15 Toni Sala
Toni Sala i Isern (1969) compagina la seva tasca d’escriptor amb la docèn· cia. La seva trajectòria com a narrador es va iniciar amb el recull de con· tes Entomologia (1997), gènere que va continuar conreant a Bones notícies (2001) i Un relat de la nova immigració africana (2004). Com a novel·lista, ha publicat Pere Marín (1998), Goril·la blanc: memòries d’en Floquet de Neu (2003), Rodalies (2004) i Autoestop (2007). La seva novel·la Els nois (2014) parla dels efectes que té la mort d’algú sobre aquells a qui era proper i que el sobreviuen, així com del sexe i del destí.
16 Najat El Hachmi
Najat El Hachmi (1979), nascuda a Beni Sidel, a la província marroquina de Nador, es va donar a conèixer en el món de les lletres catalanes el 2004, amb l’obra autobiogràfica Jo també soc catalana, que relata la història del seu arrelament al nostre país després d’arribar·hi als vuit anys. Es va con· sagrar com a narradora amb la novel·la L’últim patriarca (2008), que retra· ta l’enfrontament entre un pare marroquí i una filla que s’incorpora als valors de la societat occidental. La van seguir les novel·les La caçadora de cossos (2011), La filla estrangera (2015) i Mare de llet i mel (2018), centrades en la mateixa problemàtica i amb un enfocament alliberador i feminista.
La narrativa, la poesia i el teatre a partir dels anys setanta 13
JUDICI FINAL
Per l’esplanada de la catedral circulaven diumenge molts estrangers. Alguns enca- ra es reconeixien per la peculiar manera de vestir. A Miquel Pons, llicenciat en ma- temàtiques pures, el treia de polleguera observar un individu amb sandàlies i mit- jons de llana. Els pantalons llargs dissimulaven aquell atemptat contra l’estètica més elemental, desastre en perfecta harmonia amb l’oferta turística. En una plaça tan maca, tan italiana, amb la part gòtica de la catedral presidint-la, envoltada d’uns edificis estranyament respectuosos amb l’entorn i el Palau de la Generalitat enfront, feia mal de veure un grup de guiris amb tot de colors cridaners fotografi- ant-se amb el fons d’una font d’evocació franquista, encapçalada per una mena de Neptú que representava el Túria i set dones nues que simbolitzaven un homenatge a les set sèquies que regaven l’horta de la ciutat. De l’autor de la font només se sap que mai fou empresonat. Sostenia Pons que no hi havia manera d’acostumar-se, tot i l’afany de les successives autoritats, als bunyols monumentals que ací i allà poblaven l’urbs.
L’ÚLTIM PATRIARCA
[...] Mimoun va aprendre a córrer. A córrer tan de pressa com li permetien els peus damunt les pedres dels camins polsosos o els camps erms. Corria per llocs on l’avi no arribava o bé ho feia tan de pressa que no podia agafar-lo. Llavors devia dir allò de ja t’atraparé, ja, tard o d’hora t’atraparé i t’acabarà caient la pell de tant que rebràs. Però quan el tenia a prop ja era difícil que se’n recordés. I l’àvia el duia a curar de tant en tant, convençuda de la singularitat de la seva naturalesa. El portava fins a aquella casa feta només d’una habitació, l’esperava una dona tot voltada d’olors estranyes que el feia seure a prop seu. La senyora, tota tatuada des de sota el llavi fins allà on començava el seu vestit, pastava durant una estona l’alfolba molta amb la seva saliva. Tfu, feia, i escopia dins del pot per continuar remenant amb els dits gruixuts gruixuts.
272 Educacióliterària
Educacióliterària273
EL TEMPS DE LES CIRERES
En El temps de les cireres (1977), Montserrat Roig retrata la classe mitjana barcelonina, concretament la del barri de l’Eixample, a través d’una nissaga familiar i posant el focus en personatges femenins. En aquest fragment es descriu una tro- bada amistosa de matrimonis d’aquesta classe social a casa dels Miralpeix.
1 Aquell dissabte [...] havien de venir les amigues amb els marits. En Lluís s’avenia molt amb en Tomàs Renau i, sobre- tot, amb en Ramon, el marit de la Merche. Feien un partit de futbol del Barça contra el Bilbao i havien quedat de tro-
5 bar-se a casa dels Miralpeix per anar-hi plegats. Les dones, mentrestant, farien una sessió de Tupperware. La Merche, quina sort, havia aconseguit que el seu marit li deixés pre- sentar Tupperware per les cases, les famoses fiambreres que no es venien a les botigues. La Merche havia dit a la Sílvia,
10 ho podem fer a casa teva, és tan còmoda! Tu prepares el berenar i, si les altres compren, la casa Tupperware et farà un regal. La Sílvia li va dir que sí però quan ho digué a en Lluís aquest contestà, quina ximpleria, les dones no sabeu què inventar per a distreure-us. De tota manera, com que
15 tocava futbol i vindrien en Ramon i els altres, acabà per fer, tu mateixa.
Primer arribaren la Dolors i el seu home, l’Albert Mateu, un directiu de la Roca. La Sílvia ensenyà a la Dolors una peça de llenceria que s’havia comprat per no res a les rebaixes,
20 la Dolors la tocà, palpà amb la mà el llenç,1 l’acaricià amb els dits, per fi va dir, roba fina, i no m’ha costat gens cara, va concloure la Sílvia tota orgullosa. En acabat, la Sílvia menà2 la Dolors a la cuina, li feu olorar els pastissets de cre- ma que es coïen al forn, com m’agrada l’olor de sucre cre-
25 mat, digué la Dolors, mentrestant, en Lluís enraonava amb en Mateu, li ensenyava el darrer catàleg d’esportius, què et sembla el Jensen Healey, eh? En Mateu no s’ho pensà gai- re, motor potent, suspensió correcta, cilindratge raonable, excel·lent adquisició, xicot!, i en Mateu li donà un copet a
30 l’espatlla, el meu pare, continuà en Mateu, havia tingut un Jensen 541, amb carrosseria de fibra de vidre. Aleshores tot un luxe. El que no deia en Mateu, però en Lluís no ho obli- dava mai, és que el seu pare havia estat xofer i el Jensen 541 pertanyia, en realitat, a un conegut industrial de la ciutat.
35 Era tan orgullós, en Mateu, d’haver arribat tan amunt, directiu de la Roca, un Seat 431, casa a Pineda, qui podia reconèixer, ara, un fill de xofer? És que els cotxes anglesos són molt senyors,3 deia en Lluís, foren els primers, els de la casa Jensen, a arribar a la velocitat de 180 a l’hora.
40 Tot un prodigi. La Dolors explicava a la Sílvia, saps què em regalarà l’Albert pel nostre aniversari? No... Un creuer, tu, un creuer per les illes gregues, no és un somni? Fantàstic, digué la Sílvia, coneixeràs Grècia. Trucaren a la porta, eren la Merche i en Ramon amb la Teresa, que venia sola. En
45 Tomàs és a Màlaga, sabeu, sembla que hi va com a director de la Caixa.
Els homes s’havien escarxofat a les butaques de cuir del des- patx, prenien cafè amb Torres deu anys. Fumaven havans. Parlaven de la crisi d’energia, de la jugada que els moros
50 feien al món del capital. Com ens ho farem, sense petro- li?, a mi que no em vinguin amb que ens hem d’estrènyer el cinturó. No us preocupeu, deia en Mateu, hi ha reserves de sobres. Tenim el petroli de Veneçuela, feia en Lluís, sí, contestava en Mateu, però nacionalitzat. Voleu dir que tot
55 plegat no és una jugada dels russos?, segur que s’han entès 4
amb els moros per fer l’arquet als americans, comentà en Ramon. Tot podria ésser... La Merche havia desembolicat les fiambreres i les col·locava damunt de la tauleta de vidre, al living room. Prenien te amb llimona, tret de la Dolors, que
60 el demanà amb llet descremada. Voleu te o cafè, demanà la Sílvia als homes, volem cafè, digué en Lluís, i copa, tu!, pro- testaren els altres. I un puro, no?, feu en Lluís, i va treure d’un calaix de la taula de noguera una capsa de Montecris- to. La Sílvia, mentre servia el te, xiuxiuejà quan ells marxa-
65 ran portaré els pastissets. Totes van riure, contentes d’ésser còmplices. De què rieu, feu en Ramon des del despatx, ja que la porta havia quedat oberta. No res, coses de dones...
MONTSERRAT ROIG, El temps de les cireres.
1 llenç: tela
2 menar: conduir
3 senyor: distingit, elegant
4 fer l’arquet: contrariar, fer la guitza
TEXT I ACTIVITATS 13
1 Fes una fitxa de cadascun dels personatges que apareixen o són esmentats en aquest fragment: nom, cognom, parella, ocupació, altres dades (orígens, gustos per- sonals).
Digues quines diferències observes entre els personatges masculins i femenins, pel que fa a aquestes dades, i a què poden respondre.
2 Explica detalladament com es concreten les diferències de gè- nere en aquest passatge de la novel·la. Comenta les diferències més superficials (activitats dels homes i les dones) i les més pro- fundes (actituds de fons i rol d’uns i altres).
3 Busca informació sobre aquests tres fets històrics i explica com es reflecteixen en el text:
a crisi del petroli
b guerra freda
c desarrollismo
Amb les dades que has obtingut, en quins anys situaries l’acció?
4 Comenta el rerefons de cadascun d’aquests dos fragments del text i digues si poden mostrar alguna actitud de fons de l’autora:
“La Merche, quina sort, havia aconseguit que el seu marit li deixés presentar Tupperware per les cases [...].”
“Totes van riure, contentes d’és- ser còmplices. [...] No res, coses de dones...”
Educació literària 281
Textos i activitats
COMENTARI DE TEXT 13
ELS DIES DE L’EDÈN
Camí de sirga (1988), la primera novel·la que va publicar Jesús Moncada, és una elegia per un temps i un lloc perduts –l’antiga Mequinensa, colgada per les aigües arran de la construcció d’un pantà– i pels seus personatges i costums més ancestrals. En aquest fragment, poc abans de la desaparició del poble, la senyora Carlota Torres recorda, davant d’un retrat del seu pare que presideix el saló, un episodi de la seva infantesa que amb el temps va esdevenir llegendari.
1 Cap al migdia del 12 de juny del 1914, el Ràpid, llaüt1 de la casa Torres i Camps, car- regat de farina, havia naufragat a l’Ebre, al Pas de la Lliberola. Dos peons es salvaren nedant i el tercer, que surava com els codissos,2 va agafar-se a la palanca de la nau amb la qual havia topat en el moment de sotsobrar3 i arribà a la vora, estamordit i
5 mig boig de por, uns quants quilòmetres avall, gairebé a les envistes de la vila. Mai no es va saber res del patró, el Josep Ibars, de la nau ni de Gatell, el gos de la tripula- ció. Barquers, pescadors i llaüters guaitaven les aigües sense descans, donaven veus pertot arreu a la ribera, de la vila fins a mar, però aquella vegada l’Ebre no amollà la presa,4 mai no trobaren altres restes del naufragi. Així començà la llegenda que la
10 Verònica contà un dia en secret a la senyoreta de Torres en un racó de la cuina, on la petita s’esquitllava sovint a tafanejar malgrat la prohibició de la mare. La Carlota s’assabentà que el patró, tal com passava sempre amb els difunts que no trobaven el repòs del sepulcre, s’havia tornat una ànima en pena. Allò no era cap invenció; al contrari, es sabia de bona font. No assegurava Pere del Pla, i ell no contava mai
15 mentides, haver trobat la nau perduda en el recte de la vall de la Canota? Ni Pere del Pla ni la seva tripulació aconseguien treure’s del cap la imatge esborronado- ra d’aquell Ràpid espectral, com de boira, els rems del qual es movien sols sense peons que voguessin.5 Encara els obsessionava més la figura del patró, Josep Ibars en persona, amb la boina un pèl caiguda damunt l’orella esquerra, que servava6 en
20 silenci. Si no la carcassa del gos Gatell, què era la bèstia terrorífica que una nit va entrar a casa de la vídua del llaüter i va sortir-ne com un llamp cap als molls endu- ent-se a la boca les ulleres de vista cansada del desaparegut, a qui devien fer falta en el transmon?
De vegades, sobretot en temps d’hivern i de boires —precisava la Verònica—, quan 25 es feia fosc, el Ràpid atracava als molls de la vila i el patró difunt, diu que per treure’s del cos la gelor de la mort, voltava per cafès i tavernes on s’empassava les begudes servides al taulell i als vetlladors7 de marbre. Els parroquians veien com els gots s’enlairaven i es buidaven sols igual que si l’alcohol s’evaporés de sobte. Allò, si més no, li passava contínuament a Robert de Tàpies, de manera que la set insaciable de 30 l’espectre l’obligava a demanar una copa de rom darrere l’altra a fi de compensar el que se li bevia l’Ibars. La història havia engrescat la Carlota i la noia volgué escla- rir si el patró en pena s’havia begut alguna vegada el cafè o el licor del seu pare, el senyor Jaume de Torres. La minyona deixà de plomar la gallina decapitada feia una estona amb un dels sabres de la generala difunta, el qual sempre prenia d’amagot8 35 de la panòplia9 del rebedor per immolar la volateria10 malgrat la prohibició de la senyora Adelina, i mirà escandalitzada la Carlota a través del borrissol de l’au, una neu indecisa en l’atmosfera tranquil·la de la cuina. S’havia tornat boja, amb perdó, la senyoreta? Com podia ni tan sols pensar —va etzibar-li, severa— que un pobre, encara que fos un patró de la categoria de l’Ibars, gosés, ni després de la mort, posar
Si no la carcassa del gos Gatell, què era la bèstia terrorífica que una nit va entrar a casa de la vídua del llaüter i va sortir-ne com un llamp cap als molls enduent-se’n les ulleres de vista cansada del desaparegut, a qui devien fer falta en el trans- mon?
Allò, si més no, li passava contínuament a Robert de Tàpies, de manera que la set insaciable de l’espectre l’obligava a demanar una copa de rom darrere l’altra a fi de compensar el que se li bevia l’Ibars.
La minyona deixà de plomar la gallina decapitada feia una estona amb un dels sabres de la generala difunta, el qual sempre tenia d’amagot de la pa- nòplia del rebedor per immolar la volateria [...].
278 Educacióliterària
40 els peus al Casino de la Roda, el cafè dels senyors?
JESÚS MONCADA, Camí de sirga.
1 Fes una llista dels elements de la realitat de Mequinensa d’abans de la construcció de l’em- bassament que apareixen en aquest fragment.
2 Explica succintament el fet real del naufragi del Ràpid.
3 Explica la llegenda que es deriva d’aquest suc- cés.
Digues si aquesta llegenda, respecte als fets reals, els contradiu, els recorda, els complementa, els re- força o si es donen diverses d’aquestes possibilitats.
4 Analitza el paper de la Carlota de Torres en els diferents moments del relat:
a Quan descobreix la llegenda.
b Quan s’engresca i fa una pregunta.
5 Contrasta les reaccions de la Carlota amb la reacció final de la Verònica, minyona de casa els Torres.
Explica què ens diu aquesta reacció de les diferèn- cies socials a la vila de Mequinensa.
1 llaüt: llagut, embarcació destinada a la pesca i al transport
2 codís: palet de riera
3 sotsobrar: una nau, tombar-se de costat
fent mitja volta
4 amollar la presa: tornar el cadàver
5 vogar: remar
6 servar: aguantar fort
7 vetllador: tauleta per suportar un llum
durant una vetlla, per al treball nocturn de certs artesans o, en aquest cas,
per servir les consumicions en un cafè
8 d’amagot: d’amagatotis
9 panòplia: espècie d’escut sobre el qual
es disposen ordenadament armes diverses
10 volateria: aviram
6 Explica quin recurs expressiu tenen en comú aquests quatre passatges del text:
Allò no era cap invenció; al contrari, es sabia de bona font.
Ara, explica què vol expressar l’autor en cadascun dels passatges.
7 Investiga a quin mite bíblic fa referència el títol “Els dies de l’Edèn”, que correspon a la primera part de la novel·la Camí de sirga.
Explica com es pot aplicar al fet narrat en aquest passatge.
8 Redacta un comentari de text integrant les da- des obtingudes en l’anàlisi de les activitats anteriors.
a Contraposa els elements realistes i els fantàstics
d’aquest fragment.
b Valora si la utilització dels elements fantàstics
serveix per fer entrar en crisi la realitat o bé per mitificar-la.
c Valora quina és la funció de la ironia en el text.
Educació literària 279
POSA’T A PROVA
SÚPLICA
“Súplica” és un dels trenta-set poemes del recull Joana (2002), que Joan Margarit va escriure en record de la seva filla, afectada de discapacitat física i mental i morta als trenta anys, després de vuit mesos de malaltia.
D’aquest matí d’hivern, amable i tebi, per favor, no te’n vagis
i queda’t submergida en aquest pati, com un naufragi, dins la nostra vida. Entre el llorer i els testos d’aspidistres
de fulles verdes, amples i romàntiques, per favor, no te’n vagis, no te’n vagis. Tot està preparat perquè tu hi siguis, doncs, queda’t, per favor, i no te’n vagis. Digue’m si te’n recordes: necessito
unes paraules amb la clara i fonda veu de l’absència per preguntar-te
pel teu fugaç triomf sobre el mai més. Però calles, descanses al passat, aquest llit de tristesa fulgurant.
I així has anat tancant-te en la poncella de la fosca durant aquests vuit mesos, fins que ara, horroritzada per la llum, sorgeix aletejant la papallona
pàl·lida, furiosa, de la mort.
Però, si estàs morint-te, encara vius,
i faig esclatar l’última alegria
del teu rostre cansat
amb les petites mans entre les meves. Morir-se encara és viure, em repeteixo. D’aquest matí d’hivern, amable i tebi, per favor, no te’n vagis, no te’n vagis.
JOAN MARGARIT
13
13
1
5
10
15
20
25
1
2
3
4
Analitza aquest poema com a acte comunicatiu:
a Qui fa la súplica?
b A qui l’adreça?
c Què li demana?
Localitza i explica les figures retòriques
que intensifiquen la súplica del poeta:
– La repetició.
– La sinècdoque particularitzant (expressió
d’una part per significar el tot).
Analitza la mètrica del poema seguint aquests passos:
a Quantitat sil·làbica: mesura general
i excepcions.
b Versos masculins i versos femenins:
tipus predominant.
Després, explica si les formes que en tots dos casos es distingeixen del que és majoritari serveixen per destacar algun aspecte de fons.
Identifica i interpreta les figures retòriques següents amb relació al sentit general del poema:
– Comparació
– Epítet (3 casos)
– Metàfora impura (2 casos) – Símbol
– Paradoxa
5
6
7
Analitza la comunicació que es produeix entre el poeta i la seva filla malalta al llarg del poema.
Indica si hi ha alguna progressió i on se
situa el moment de màxima comunió entre tots dos.
L’expressió mai més és una al·lusió al poema “El corb” d’Edgar Allan Poe, traduït al català per Xavier Benguerel. En aquest poema,
el poeta, que ha perdut definitivament la seva estimada, rep la visita d’un corb que contesta invariablement “Nevermore” a totes les preguntes que ell li planteja.
Busca el poema de Poe i compara les dues composicions.
Redacta un comentari de text amb dades extretes de les activitats anteriors.
296
297
Comentari de text
Posa’t a prova